El nostre país i el món han canviat molt en els últims anys amb la configuració d’una societat diversa on conviuen persones de diferents orígens, llengües i costums. L’escola ha vist com aquest canvi ha entrat a la vida de les aules, els patis i les comunitats, exigint canvis, nous recursos, nous rols i plantejant nous reptes. Al sistema educatiu li costa respondre de manera àgil a la nova realitat, i les avaluacions negatives s’imposen als petits èxits assolits, però importants. Amb tot plegat, el debat públic tendeix a oblidar el propòsit de l’educació, allò que dona sentit als projectes educatius. Cal reforçar la narrativa de l’escola, que té i manté l’objectiu de crear el món de demà, un món plural i ple de perspectives que han de conviure, compartir i dialogar per assolir societats de pau i justícia. 

La TUtopia és una proposta d’escola dialogal. Un projecte de forjar generacions en el diàleg intercomunitari. Però, a què ens referim quan parlem d’escola dialogal?

L’escola del diàleg entén que totes les tradicions de saviesa són camins a la recerca de Sentit i a la recerca de les grans preguntes. 

La Declaració Universal dels Drets dels Infants recull la preservació de la identitat de l’infant, el reconeixement i la valoració de les seves tradicions. També la llibertat de pensament, consciència i religió. Com podem fer una escola en la qual es visibilitzin les tradicions i l’infant preservi la seva llibertat de consciència? Com construïm el pensament crític dels infants? Com abordem les preguntes existencials? Com evitem les radicalitzacions o els integrismes de les religions?

L’escola dialogal entén que totes les tradicions de saviesa són camins a la recerca de Sentit i a la recerca de les grans preguntes. Tota persona, sigui quina sigui la seva perspectiva, ha de sentir com l’escola estima el seu origen i la seva tradició de saviesa. El diàleg és la base de l’escola dialogal, un diàleg fonamentat en la mentalitat d’abundància, en el valor i la consideració de qualsevol persona de la comunitat i en el propòsit compartit entre tots els membres de la comunitat educativa. 

Quins diàlegs podem establir en la diversitat? 

• Podem dialogar sobre les diferents cultures i tradicions (personatges, rituals, mites, símbols, arquetips, principis ètics), dignificant-les totes per igual. 
  
• Podem dialogar sobre qüestions existencials a la llum dels savis de les diferents tradicions de saviesa. 
  
• Podem dialogar amb l’entorn, amb les seves persones i necessitats per tal de realitzar accions de bondat, justícia i bellesa.
  
• Podem celebrar junts. Celebrar és una forma de diàleg, on els textos de les diferents tradicions sumen i constitueixen un relat d’identitat múltiple per celebrar els temps de la comunitat. 

L’escola dialogal planteja el diàleg a tots els nivells: entre alumnes, entre alumnes i mestres, entre famílies, amb les associacions del barri o poble, etc. Diàlegs per construir comunitat. 

I on queda la identitat de l’escola? I la identitat cristiana?

Les escoles FEDAC som escoles obertes, catalanes i cristianes. I ho som en la mesura que ho siguin les persones; i ho serem en la mesura que ens formen i desenvolupem com a comunitat que vol ser-ho, que es reconeix en aquesta identitat. 

Ens definim com a radicalment cristians. Radical, d’arrel. És a dir, ens vinculem a la integritat dels principis de Jesús de Natzaret: justícia, col·laboració, corresponsabilitat, atenció als més necessitats, mentalitat d’abundància, recerca de la veritat, interioritat, rendiment de comptes…

La identitat no és quelcom fix, sinó que es va construint al llarg del temps. Alguns dels camins de les tradicions se separen dels principis originaris de la tradició i altres s’hi apropen. Les tradicions s’han adaptat als temps en els quals viuen. De fet, Jesús de Natzaret, després d’analitzar la seva societat, comença una acció de predicació que representa una transformació respecte a la tradició jueva de la qual és hereu. Denuncia els elements que creu que s’han allunyat del propòsit original. No entén per què els malalts no poden entrar al temple, per què no s’acull als samaritans, per què la dona no pot cultivar-se i no pot formar part del Regne, per què el bé i el mal estan regits per 618 preceptes que van crear els homes. Proposa un projecte nou: li dirà el Regne de Déu, on la igualtat, l’acollida i la recerca de la justícia són la base per crear un món nou. 

Des d’aquest punt de vista, quan parlem d’escola dialogal, hem de garantir dos paràmetres bàsics: com acollim, visibilitzem i incloem la diversitat, d’una banda; i com fem explícita la nostra identitat, de l’altra. Aquests dos eixos, del més enllà i del més ençà, són molt importants en una escola dialogal perquè la base del diàleg intercultural e interreligiós és saber des d’on comencem a establir el diàleg. Com més aprofundim en la pròpia perspectiva, més preparats estem per obrir-nos als altres, perquè ens adonem que el procés de l’altre és tan digne com el nostre.

Per aquest motiu, l’escola dialogal es mou en dos àmbits: aprofundir en la pròpia tradició de saviesa i conèixer i aprofundir en les tradicions de saviesa de l’entorn.

Per a què una escola dialogal?

• Per fonamentar conductes de pau i convivència, que construeixin la societat del demà. 
  
• Per educar el fet religiós i evitar la radicalització.
  
• Per connectar l’alumne amb diferents savis i fonamentar, així, una educació del caràcter universal. 
  
• Per desenvolupar el pensament crític i l’autenticitat. 
  
• Per assegurar la possibilitat de canvi de creença o religió de manera lliure.
  
• Per garantir la llibertat de consciència.
  
• Per acompanyar en el sentit a les persones des de la seva perspectiva.