Benvolgudes i benvolguts,
Som a les portes d’un curs excepcional. Cap de nosaltres esperem ni desitgem que es repeteixi un curs com l’anterior. Som educadors i educadores que anem a l’escola a fer de mestres, a atendre la secretaria, la recepció, l’administració, a fer-hi el manteniment, a fer de monitors. Tots som també companys i dissenyadors de projectes, i demà obrirem les portes als nostres alumnes. Per ells, per les famílies, per nosaltres i per la societat, hem dedicat hores i esforços a establir uns protocols i mesures de prevenció de la covid-19, que són tristíssims des del punt de vista de la convivència entre els alumnes i els mestres. Serà un esforç molt valuós preservar amb responsabilitat puritana les mesures de seguretat per continuar oferint el millor servei possible; això ja és un èxit, però segur que amb il·lusió i creativitat, serem capaços, a més, d’aconseguir que els nostres alumnes se sentin acollits, estimats i estimulats per continuar aprenent.
Per als alumnes tornar a l’escola no serà una tasca fàcil. En aquest moment els coneixements no seran la seva prioritat; crec que estem tots d’acord que allò primordial serà recuperar la confiança mútua i trobar l’estabilitat emocional per refer una bastida prou ferma per tornar als aprenentatges i al creixement personal.
No podem, però, oblidar el propòsit del projecte #avuixdemà2024 i el llegat de les nostres escoles. Hem d’aconseguir que aquest curs no suposi un pas enrere en els processos de millora i innovació que estem desenvolupant amb tant de treball. Segur que hem hagut de fer canvis en alguns projectes i baixar l’intensitat en d’altres, però si persistim en el propòsit de millora, sortirem d’aquest curs més forts. La pandèmia acabarà, i estarem millor posicionats per ser la millor opció educativa per a les famílies del barri o poble.
Tres objectius per al nou curs
Crec que per aquest curs podem COMPARTIR TRES OBJECTIUS bàsics. Crec que els podem assumir tots plegats i compartir-los també amb els alumnes i les seves famílies. Serà una oportunitat preciosa per convertir l’escola del segle XXI en un espai obert a l’entorn, amb una comunitat d’aprenentatge integradora i empoderadora i amb un caràcter propi que la faci única i memorable. Serien:
- Fem un RESET: La covid-19 va deixar en silenci les nostres aules; va buidar les agendes de reunions, d’activitats i compromisos i ens va dur a cadascú amb la família. L’emergència sanitària va fer saltar l’estat d’alarma, i també ens va despertar d’una inèrcia d’ocupacions i preocupacions. Segur que no volem repetir l’experiència, el dolor entre els nostres ha estat massa gran, i segur que no hem de patir una altra situació com aquesta per adonar-nos que les grans ciutats també poden tenir els cels blaus, que entre les escletxes del ciment hi ha terra on neix la natura o que, si no tenim pressa, la companyia de la família és reparadora. L’escola no es va confinar: va anar a casa dels educadors i a casa dels alumnes i vam trobar les maneres de crear ponts entre nosaltres, per compartir, per aprendre, per acompanyar, per escoltar, per entendre i per descobrir-nos tal com som. Aquest curs serà més necessari que mai reinventar-nos, no tornar enrere, veure l’oportunitat de recuperar l’essència d’educar, perquè sigui a l’aula o online, la paraula, el contacte, la mirada és real, res de virtual, és humana res de tecnològica. Si abans la nostra #passióxeducar alimentava la nostra vocació per ensenyar, ara serà l’energia que acompanyarà els alumnes a trobar la seva llum.
- Fem XARXA: Compartir els talents i connectar la creativitat, oferir somriures, escoltar raons, aprendre junts, emocionar-nos plegats. Aquests seran els autèntics dons que ens donaran força per fer d’aquest curs un pont a una escola millor. El rigor de la pandèmia no ens permet l’abraçada i ens podria acostumar a la distància, i sabem que això en educació seria terrible. El treball en equip requereix la paraula i el contacte, la postura i el riure, i no hi podem renunciar. Sabem que l’aprenentatge online, sincrònic o asincrònic, és una eina que potencia habilitats i que ens permet arribar a aspectes que molts ni sospitaven, però això no és acceptar el distanciament com a recurs, ni la pantalla com a única finestra al món. Hem de veure que, per aconseguir els resultats educatius que volem, necessitem les persones que ens ajuden, ens interpel·len, ens critiquen i ens fan créixer, perquè amb elles aprenem i amb elles som millors.
- I això ens porta a CREAR una escola que aspira a un HUMANISME cristià amb Jesús de Natzaret, el testimoni de vida i esperança més ecumènic de tota la humanitat. El seu mestratge basat en l’amor fraternal entre totes les cultures, la germanor entre homes i dones lliures, que aspiren a una societat justa i en pau, on els rics cedeixen i serveixen i on els pobres accedeixen i assoleixen, és una TUtopia possible, si se sembra en el cor dels nostres alumnes. Alliberats de prejudicis atàvics i catecismes rancis, a l’escola FEDAC tenim el camí. Demà seguirem transmetent tot l’amor de que siguem capaços als companys i als alumnes, deixem enrere càrregues pesades, acceptem el bé comú com un regal i vivim la celebració del perdó entre nosaltres. Així podrem caminar i seguir transmetent la màgia de les paraules que ens fan entendre el món. Fem de les nostres classes un espai de llibertat per parlar, lliure de prejudicis, on el diàleg sigui un dels nostres pilars, on el alumnes se sentin segurs per expressar-se, per mostrar-se com són i tinguin i tinguem tots plegats l’oportunitat de seguir el nostre camí lliurement.
L’escola és el bé més preuat que tenim, i la teva veu és la seva grandesa. Gràcies per aquest nou curs, gràcies per ser-hi.
Amb el cor a la mà,
Modest Jou
Direcció General de la FEDAC