Vint-i-nou alumnes de l’escola FEDAC Santa Coloma amb tres educadors han participat aquest mes d’octubre en la peregrinació a Taizé, organitzada per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC). 

Taizé és una comunitat espiritual cristiana i ecumènica, situada al poble de Taizé, a França, i fundada pel germà Roger (1915-2005) després de la Segona Guerra Mundial.

Del 24 al 27 d’octubre, els nostres joves han viscut a Taizé uns dies d’austeritat, amb àpats senzills seguts a un banc mentre conversaven i creaven comunitat amb altres nois i noies amb qui han compartit el viatge. Han pogut també viure en primera persona el valor de la interculturalitat i la vivència del silenci interior per connectar amb si mateixos, amb els altres i amb el Trascendent.

Durant l’estada, han participat de la pregària interior amb cants de Taizé i s’han endinsat una mica més a conèixer alguns aspectes de la figura de Jesús que ens mouen a viure més èticament i autènticament la vida i a connectar amb el misteri. Les reflexions del mossèn Miquel Àngel de Santa Coloma ens han acompanyat en el viatge.

Una comunitat per viure l’experiència de sentit

L’origen de la comunitat de Taizé és molt il·luminador. Es remunta a la Segona Guerra Mundial. La zona del municipi de Taizé, Cluny, va ser molt devastada durant la guerra. Davant aquesta situació, el germà Roger va voler fundar una comunitat per construir un lloc on fos possible la convivència en pau de persones amb idees, creences i orígens diferents. Des dels seus inicis, va donar molta importància que fossin els joves els que visquessin aquesta experiència de sentit, amb la finalitat que la pau i la convivència deixessin una empremta en els joves perquè, a partir d’aleshores, en fossin ambaixadors arreu.

Avui Taizé és un espai de llibertat i autogestionat on poder viure l’espiritualitat i la recerca de la pau interior per esdevenir testimonis de pau en l’entorn. Aquesta recerca de la pau interior es percep i s’experimenta a Taizé a través de pregàries cantades de manera repetitiva, dels grups de reflexió on s’aborden temes de sentit i evangeli, i també mitjançant el gran sentit d’acollida a totes les persones, siguin d’on siguin.

Caminar per Taizé ens fa descobrir i viure un clima exterior i interior de germanor universals. Els joves canten i toquen cançons dels seus llocs d’origen, s’apleguen per parlar de qüestions existencials, s’escolten i s’orienten –també gràcies als animadors que els acompanyen– en decisions de vida i participen d’un oci sa al cafè Oyak, on intercanvien costums i es coneixen dins de l’àmbit més festiu i alegre.

Així, el germà Roger aconsegueix el que volia amb la seva proposta de Taizé: que els joves poguessin trobar allò essencial per viure en comunitat. 

Aquesta peregrinació connecta amb les pràctiques TUtòpiques de la via del misteri. Les pràctiques del misteri són les que porten la persona a viure la seva perspectiva des de l’escolta de la veu interior, des de la creació de vincles amb la comunitat i des del desvetllament dels sentits espirituals que ens permeten contemplar l’element sagrat de l’existència.