T’imagines una aula on els estudiants no només aprenen, sinó que també prenen decisions importants sobre com es desenvolupa el seu dia a dia? Imagina una aula on la creativitat i la col·laboració són la norma, i on cada estudiant té l’oportunitat de fer brillar el seu propi potencial gestionant el seu aprenentatge de forma autònoma. Aquests llocs ja existeixen, i no són una utopia. Existeixen gràcies al llegat que ens han deixat pedagogs de l’escola nova com Freire, Dewey o Freinet, i idees exposades al llibre Reinventar les organitzacions de Frédéric Laloux.
En els últims anys s’ha escrit molt sobre cultura organitzativa i sobre com afecta en la gestió i estratègia de qualsevol organització, i el món escolar no n’és una excepció. Recentment el nostre company David Bernal, en el seu article “TEAL, no és un color”, publicat a Graó 6-12, exposava precisament una nova mirada sobre el lideratge a l’escola.
L’escola té uns sistemes, processos i símbols que marquen la cultura que es viu dins de l’organització, però… i a l’aula? Podem generar una altra cultura amb els alumnes dins l’aula? Aquest enfocament educatiu, inspirat en les anomenades “organitzacions TEAL” que descriu Laloux, col·loca els alumnes en el centre del procés d’aprenentatge, transformant radicalment la dinàmica de l’aula.
El rol del mestre TEAL
La clau per fer de les nostres aules espais TEAL és el rol docent, que comparteix el seu poder amb l’alumnat.
Es tracta d’un docent que comparteix el propòsit amb l’alumnat, a través de la comunicació i l’acord amb els objectius, de clarificar el fi en ment amb una rúbrica o d’escoltar empàticament per fer la tria de la temàtica en la qual aprofundirem en el projecte. Un docent que fomenta l’autogestió i, per tant, proposa escenaris educatius on l’alumne ha d’aprendre a planificar-se i a organitzar amb els altres, regulant el propi aprenentatge. Un docent que està orientat a la plenitud, a la recerca del talent de cada alumne i del sentit.
Aquest enfocament educatiu basat en la cultura TEAL prepara els alumnes per a un futur que canvia constantment. Així, porta l’alumnat a prendre les seves pròpies decisions, a col·laborar en projectes amb propòsit i a desenvolupar habilitats clau com la creativitat, la resolució de problemes i la capacitat d’adaptar-se a noves situacions. A més, aprenen a treballar en equip i a valorar la diversitat de perspectives, i poden definir els seus propis objectius d’aprenentatge, seleccionar els recursos i les estratègies que millor s’adaptin a les seves necessitats i cocrear els criteris d’avaluació.
La cultura TEAL i el laboratori social de John Dewey
La cultura TEAL, tal com la descriu Frédéric Laloux, comparteix diversos punts de connexió amb la pedagogia de John Dewey que evidencien la possibilitat de millorar la nostra pràctica docent i l’aprenentatge dels nostres alumnes. Algunes de les principals relacions són:
- Autogestió i aprenentatge actiu
Tant la cultura TEAL com la pedagogia de Dewey posen l’accent en l’autonomia i la responsabilitat individual. A les organitzacions TEAL, els equips s’autogestionen i prenen decisions de manera col·laborativa.
De la mateixa manera, Dewey defensa que els estudiants han de ser participants actius en el seu propi aprenentatge, en lloc de receptors passius d’informació. Així, els alumnes detecten els problemes socials, els estudien i formulen hipòtesis de treball per buscar solucions i mitjançant una acció coordinada per ells mateixos i, en equip, la desenvolupen.
Amb aquest model els alumnes s’apropien del seu aprenentatge. Han de ser ells els qui puguin gestionar i autoregular el seu aprenentatge, ja sigui amb pràctiques diàries, projectes globalitzats o, fins i tot, a través de l’autoregulació. També han de participar en la definició dels seus propis objectius d’aprenentatge, donant més sentit i propòsit a tot el que fan.
- Propòsit evolutiu i educació per a la democràcia
Les organitzacions TEAL es guien per un “propòsit evolutiu compartit”; és a dir, una missió que va més enllà dels beneficis individuals. Dewey, per la seva banda, veia l’educació com un instrument per a la transformació social i la construcció d’una societat democràtica. Per això, considera l’escola com un laboratori social que havia de donar pas a una humanitat més democràtica. Tots dos enfoquen la importància de tenir un propòsit que transcendeixi l’individu.
La gràcia de tenir un propòsit compartit és connectar l’escola amb el món, i això pot transformar completament l’experiència escolar. Tenim molts exemples que, quan l’alumnat connecta amb una missió més profunda, com promoure la sostenibilitat a la seva comunitat o fomentar la participació activa a la seva escola per recollir les veus de tota la comunitat, l’escola es transforma en un centre social que lluita per la transformació del seu entorn.
Així, a les escoles treballem en projectes Aprenentatge-Servei (ApS), en els quals els alumnes es converteixen en agents transformadors del entorn proper. Hi ha escoles on els alumnes proposen les seves idees en les assemblees regulars, discuteixen problemes i prenen decisions sobre temes que els afecten directament, com l’organització dels espais o els projectes que desenvoluparan durant el trimestre.
D’aquesta manera, els educadors podem explorar com involucrar-los en la definició de les diferents propostes educatives que els oferim, perquè escoltar la veu dels alumnes és important. És el primer pas per fer créixer l’autoconfiança. Implicar-los en l’acció és el següent pas per fer créixer l’autonomia i la responsabilitat.
- Plenitud i desenvolupament integral
La cultura TEAL valora la integritat de les persones, permetent que siguin elles mateixes en l’organització. Dewey també defensava un desenvolupament integral dels alumnes, que inclogués no només l’aspecte intel·lectual, sinó també l’emocional i social.
La identificació dels talents de la persona, de cuidar del seu benestar personal, del seu sentit vital i d’allò que els fa autèntics amb un pensament crític propi és una de les grans contribucions de la plenitud a l’aula. En aquest sentit, també John Dewey aposta pel treball del pensament crític de manera que sigui l’alumne el que es faci les pròpies preguntes i busqui maneres creatives de resoldre els problemes i comunicar-les a la comunitat.
Els grans reptes de la cultura TEAL a l’aula
Aquests tres avenços de la cultura TEAL es fonamenten en un aspecte final, que és el potencial que té la intel·ligència col·lectiva dels membres d’un grup per a la presa de decisions i la importància de l’aprenentatge social i la col·laboració entre els estudiants.
La implementació de la cultura TEAL a l’aula no està exempta de reptes. Requereix un canvi de paradigma en el rol del docent, que passa de ser un transmissor de coneixement a un facilitador de l’aprenentatge. També exigeix un entorn d’aprenentatge flexible i adaptable, que permeti l’exploració, l’experimentació i la reflexió.
Un sistema educatiu basat en la cultura TEAL té el potencial de transformar completament l’experiència dels nostres alumnes, implicant l’alumnat en la presa de decisions i connectant-los amb un propòsit més ampli, desenvolupem ciutadans més responsables i compromesos amb la seva comunitat.
“L’ensenyament ha de passar per l’acció. L’educació és la vida; l’escola és la societat.” John Dewey
“Quan donem a les persones l’oportunitat de ser elles mateixes, de connectar amb el seu propòsit i de col·laborar en un entorn d’autogestió, alliberem un potencial humà extraordinari.” Frédéric Laloux
David González Moratona
Responsable de l’àrea d’innovació i millora pedagògica de les escoles FEDAC
