Les escoles FEDAC som escoles d’iniciativa social. Saps què significa? Quina és la nostra raó de ser, qui són els nostres alumnes i com ens financem? És hora de trencar 4 mites que s’han creat al voltant d’aquest model educatiu.

Mite 1: Les escoles d’iniciativa social són escoles privades.

Tant les escoles públiques com les escoles d’iniciativa social, com les escoles FEDAC, formen part del sistema educatiu públic català. Per tant, les dues reben finançament del Departament d’Educació.

Les escoles públiques són finançades en la seva totalitat per l’administració pública. En canvi, les escoles d’iniciativa social reben una inversió pública menor, que cobreix només el 65% de les seves despeses; aquest finançament s’anomena concert educatiu.

No s’han de confondre les escoles d’iniciativa social amb les escoles privades, que no reben finançament públic.

L’escola d’iniciativa social aspira a esdevenir una realitat com la sanitat, on coexisteixin hospitals públics i d’altres que pertanyin a una iniciativa privada en modalitat de concert. Tots dos formen part del sistema sanitari català, són valorats i finançats de manera justa i garanteixen una sanitat de qualitat.

Aquestes dades són extretes del Decret 56 sobre concerts educatius del Portal Jurídic de Catalunya i  de l’informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya (2020), del Síndic de Greuges.

Mite 2: Les escoles d’iniciativa social són elitistes

Les escoles són principalment un reflex de l’entorn social on es troben.

Això vol dir que hi ha escoles d’iniciativa social amb molta diversitat, considerades d’alta i molt alta complexitat, perquè són en barris o localitats amb aquesta realitat social.

De la mateixa manera, també hi ha escoles públiques de complexitat baixa –que es podrien considerar “elitistes”– perquè es troben en localitats o barris amb poca diversitat social.

L’acollida a la diversitat és un dels pilars de les escoles FEDAC.

Per aprofundir sobre aquesta realitat, es poden consultar les dades de l’informe Tipologia dels centres educatius segons el nivell de complexitat (2021), del Departament d’Educació.

Mite 3: Les escoles d’iniciativa social reben molts diners públics

L’administració pública finança només el 80% del sou dels educadors de les escoles d’iniciativa social i el 40% de les despeses de funcionament dels centres (neteja, aigua, electricitat, calefacció, equipaments, assegurances, etc.). El percentatge restant per cobrir els costos l’han d’assumir les famílies.

Mentre que l’administració pública finança el 96,8% del cost real d’una plaça escolar en un escola pública d’infantil i primària, només cobreix el 64,4% del cost de la mateixa plaça en una escola d’iniciativa social.

Aquestes dades es poden consultar a l’informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya (2020), del Síndic de Greuges.

Mite 4: Les escoles d’iniciativa social no acullen alumnes amb necessitats educatives especials (NEE)

Les escoles d’iniciativa social acullen tants alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) com les escoles públiques. Les dades així ho demostren: un 14,1% de l’alumnat a les escoles d’iniciativa social i un 14,6% a les escoles públiques té necessitats educatives especials.

Cal evitar l’equívoc de comparar les xifres absolutes, ja que l’escola pública escolaritza el 68% del total de l’alumnat de Catalunya i les escoles d’iniciativa social el 32%. Per tant, hi ha més alumnes en xifres absolutes a l’escola pública, però no hi ha una proporció major d’alumnes amb necessitats educatives especials. Perceptualment, l’acollida és la mateixa en els dos sistemes escolars.

Les dades es poden obtenir a la web del Departament d’Educació de la Generalitat: Ensenyaments de règim general.